La Dendrocronologia en arqueologia
La dendrocronologia es basa sobre les
anàlisis dels anells de creixements dels arbres mitjançant
la medició de les seves dimensions, de la seva densitat i de la seva
composició isotòpica.
Com el creixement dels arbres és condicionat per una sèrie de factors
climatològics i geològics, es produeixen analogies en el creixement
mateix segons les espècies, la situació geogràfica i les condicions
climàtiques.
Conseqüentment, un cop es disposa d’un número de mostres representatiu
de la població arbòria, és possible aïllar el senyal, produït en diferents
proporcions pels factors esmentats, que determina el creixements dels arbres
a una mateixa zona geogràfica al llarg dels anys.
L'expressió d'aquesta senyal es va observar, en un primer moment del desenvolupament
d'aquesta disciplina, al gruix dels anells anuals de creixement; per raons d'antiguitat,
doncs, aquest mètode d'observació és el més econòmic i millor conegut a l'àmbit de la
dendrocronologia.
Atès que el patró de creixement dels anells de diferents arbres respòn a una signal climàtica
reconeixible -
al menys en part - a la mateixa zona geogràfica, les sequències de diferents arbres
es poden
sincronitzar
, és a dir, "solapar".
Per tant, es pot definir aquesta senyal - i el patró de creixement que en deriva- al llarg d'èpoques extenses, molt més
llargues que l'interval cobert per la vida d'un arbre actual (fig. 1).
Fig. 1 - Idealització del principi de sincronització de diferents
sèries de gruix dels anells mitjançant llur solapament parcial (Schweingruber, 1988).
Gràcies a aquesta tècnica, es poden construir corbes dendrocronològiques que remunten
enrere en el temps.
A l'àmbit arqueològic, la resposta a la senyal per part dels arbres es pot utilitzar per
confrontar la fusta procedent dels jaciments amb una referència (és a dir, una sèrie mitjana
ancorada a una cronologia absoluta, que pren el nom de
corba de referència), per tal de datar el material arqueològic.
En el cas de la fusta procedent de jaciments, una vegada identificat
taxonòmicament el material arqueològic, es mesura el gruix de cada
anell al llarg del pla transversal de cada mostra disponible i s'obté
una sèrie, no referenciada en el temps, que serà susceptible de
comparar amb una corba de referència establerta,
desprès de haver-la tractada amb els mateixos càlculs estadístics
esmentats: si la dinàmica resultant per la sèrie arqueològica,
coincideix raonablement amb un tram de la corba de referència,
es pot determinar, a vegades aproximadament i a vegades exactament,
l'any en el que fou tallat l'arbre o els arbres, que constitueix
un terminus post quem per situar el seu ús com material
constructiu o la seva elaboració en quant artefacte.
A la pràctica, l'obtenció de resultats positius, es a dir,
la identificació de la cronologia
del material arqueològic, és proporcional a tres condicions:
1) Que la fusta arqueològica pertanyi a una espècie susceptible d'anàlisi dendrocronològica,
es a dir, que respongui anualment i fiable al senyal climatològic: mentre algunes espècies
formen regularment un anell cada any (sobretot les angiospermes), altres son particularment
propenses a “saltar” un o més anells de creixement anuals, o, al contrari, a generar un o
més anells de creixement intra anuals (fenòmens típics en les coníferes).
Fins a un cert grau, aquestes anomalies poden esser detectades i corregides, però a vegades
obliguen a descartar de l'anàlisi els exemplars en qüestió.
A més, els millor resultats s'obtenen amb les especies més sensibles al senyal climatològic,
és a dir, que reflecteixen millor els canvi climàtics i per tant presenten una major
diferenciació entre els successius anells.
2) La disponibilitat d'un mostreig del material arqueològic suficientment ample per eliminar
de la corba resultant les desviacions d'un sol arbre respecte al senyal climàtic regional
i permetre així la comparació amb la corba de referència.
3) La disponibilitat duna corba de referència de la mateixa zona geogràfica de la qual
procedeix la fusta arqueològica. A més, es condició pràcticament indispensable que la
corba de referència sigui relativa a la mateixa espècie - o a espècies semblants -
a la qual pertany el material arqueològic.
Més:
Com interpretar un informe dendroarqueològic