Amb tal d’avaluar el procés de confrontació de diferents corbes o sèries, la metodologia
dendrocronològica fa servir un valor, obtingut mediant càlculs estadístics, representatiu
del “grau de semblança” entre les corbes mateixes.
Abans de puntual la semblança entre dues corbes, és necessari dur a terme una sèrie de
passos per a transformar els valors ``bruts'' dels anells.
1) Estandardització (Detrending): consisteix en eliminar, del patró de creixement de
l'arbre, els efectes lligats a l'edat de l'arbre mateix.
Atès que un arbre creix més ràpidament (anells més grans) quan és jove,
la senyal climàtica pot quedar emmascarada per la tendència derivada de
l'edat, sobretot en l'extremitat més antiga de la sèrie dendrocronològica
amidada.
A efectes pràctics, un dels mètodes més utilitzats per dur a terme
el detrending consisteix en aplicar una
funció exponencial negativa
a la sèrie d'anells mesurats.
El detrending és un pas necessari a l'hora de comparar
corbes d'amidaments d'anells ``bruts'' procedents de zones properes.
Tanmateix a vegades, sobretot a mesura que la zona geogràfica de les
dues corbes s'allunya, no és un mètode suficient.
2) Normalització (preparació dels amidaments per a la correlació): es tracta d'una transformació dels amidaments més
consistent que la duta a terme pel detrending, que es du a terme
segons diferents mètodes.
La bibliografia i la tradició dendrocronològica contemplen alguns
algoritmes de normalització recurrents.
Els més frequents són:
- Wuchswert, elaborat per Ernst Hollstein (Hollstein 1980, p. 14).
- Baillie/Pilcher, elaborat per aquests dos autors
(Baillie, Pilcher, 1973) per tal de fer-ho servir en un dels
primers programes informàtics per a dendrocronologia.
- P2Yrs (Proportion of last two years growth), elaborat per
Lars-Åke Larsson, va ser el primer algoritme utilitzat pel
programari CDendro.
3) Comparació: una vegada que la normalització ha estat duta a terme,
la comparació entre les corbes amb valors transformats es
pot dur a terme mitjançant diferents mètodes.
- Coeficient de correlació: és una eina pròpia de l'estadística,
que defineix el grau de covariància entre dues sèries de valors,
és a dir, puntua el seu índex de semblança. Un valor de -1 correspon
a dues corbes diametralment oposades, un valor de 1 correspon a dues
corbes exactament iguals.
- Gleichläufigkeit (GLK o g-score): mesura la
proporció en la que dues corbes coincideixen relativament al
creixement de cada any respecte a l'any anterior.
Donat un any concret (i repetint el procés per cada any de la sèrie),
si ambdues corbes creixen més respecte al any anterior,
es suma un punt.
Si ambdues corbes creixen menys que l'any anterior,
igualment es suma un punt. Si una corba creix més i l'altra menys
respecte al any anterior, es resta un punt.
La suma de aquests punts dividida pel número danys considerats
dóna el GLK.
Aquest mètode no té en compte el grau de creixement o decreixement.
Desenvolupat a l'àmbit de la dendrocronologia alemanya i
utilitzat exclusivament a Europa, avui en dia es considera
que no sigui un índex força fiable si s'utilitza per si sol.
No obstant, pot ésser d'alguna ajuda si es considera juntament
als altres valors esmentats.
No va precedit per cap algoritme de detrending ni de
transformació.
- Chi2: es tracta d'un valor estadístic que quantifica
el grau de semblança entre dues corbes tractades segon el més
tradicional mètode de comparació utilitzat en dendrocronologia
(Skeleton plot), molt abans de la introducció de
la informàtica i dels més sofisticats sistemes de normalització.
4) Càlcul del Valor “T” (T-test o t-score).
El valor “T” és una eina estadística que té en compte tant el
coeficient de correlació (o altres tipus de puntuacions) com la
llargada de la superposició de les dues corbes.